es l'hora dels adeus

.. avui tornem cap a Nairobi per poder anar a un camp de refugiats.. pero un tros molt gran del meu cor es queda a Shanzu.. aqui, amb aquests 40 nens que durant mes de dues setmanes m'han regalat la felicitat... m'han regalat el sentiment de voler fer algo millor, la voluntat d'ajudar i de donar...

aquestes 40 personetes que, malgrat una realitat tant difícil, son somriure, son generositat, son futur....

me'n vaig amb llagrimes als ulls... els abraço un per un mentre la Zawadi em demana que si us plau que no

plori i m'abraca ella a mi... em diu que em trobaran a faltar i si us plau que torni.. la Rodha em passa una nota que ha escrit on em dona les gracies i jo vull agafar-la i dir-li que es una persona increible i que pot arribar alla on vulgui, pero empasso saliva... la Halima m'abraca fort sense demanar res verbalment, que a la seva edat aixo ja no es fa, pero em diu que somrigui..

i malgrat les llagrimes somric...


mentres l'Annah plora amb mi i no deixa anar la meva ma, els petitons em miren sorpresos.. crec que no han vist mai a un adult plorar...


... a mi se'm trenca el cor..


caminen de les meves mans fins que ja s'han allunyat massa i els demano que tornin... de sobte son coloraines entre el color de la terra i manetes que fan adeu sense parar... em costa no tornar enrere...

 

 



em dic que tornaré, pero em demano no fer-me promeses, a mi tampoc...

me'n vaig sabent que, encara que ells no demanin res, aquests nens es mereixen una oportunitat....

ells ja saben compartir el llit entre 4... ells ja han aprés a repartir-se el menjar per tal de que a tothom li toqui algo, ells ja saben aprendre sense papers ni llibres, ells ja poden viure sense sabates ni roba...

aquests nens fan tot allo que nosaltres mai podriem fer.. ells ja han aprés el més difícil.. ara potser els toca que les coses comencin a millorar..

i sé que nosaltres tenim la manera de fer que la seva realitat canvïi...

així que no es tracta de fer-nos promeses.. no es tracta de grans plan ni grans canvis... el mon no deixarà de girar com ho ha fet sempre, pero estic convencuda que podem fer que, per aquests nens, el mon canvïi radicalment...

jo ho intentaré, així que, si voleu unir-vos-hi, sereu benvinguts...

asante sana marafiki!